A continuació us presentem una sèrie de 7 jocs populars i tradicionals asiàtics:
Joc Nº 1 – Gul Tara (Bangla Desh): Grups de 7 o 8 persones. Un jugador comença el joc llançant una pilota tan alta i forta com pot. Els altres tracten d’atrapar-abans que toqui terra; si algun ho aconsegueix, torna a llançar-la. Però si la pilota toca el terra, aquell que la va llançar la recull i persegueix a la resta dels jugadors tractant de donar a algun amb la pilota. El jugador tocat es converteix en el nou llançador.
Joc Nº 2 – Takgro (Tailàndia): Grups de 7 o 8 persones. Tots els jugadors es col·loquen de peu formant un cercle. Un jugador es posarà al centre de l’cercle, encara que no és imprescindible. L’objectiu de el grup és mantenir la pilota en l’aire, tant de temps com es pugui, colpejant-la amb qualsevol part del seu cos, excepte els seus braços. Un mateix jugador pot colpejar diverses vegades consecutives la pilota.
Joc Nº 3 – Chak – ca – yer (Tailàndia): Gran grup. Els jugadors es divideixen en dos equips que es col·loquen a un i altre costat d’una línia traçada a terra. Uns són els bons esperits i altres els mals esperits. Els uns i els altres estiren els seus braços intentant agafar algú de l’altre equip per passar-li al seu camp.
Joc Nº 4 – Tetsuagui oni (Japó): Gran grup. Un jugador “se la queda” i persegueix a la resta. Tot jugador atrapat s’agafa de la mà d’qual para i junts intenten capturar un tercer. Quan la cadena està composta per sis persones es pot dividir en dos grups de tres i continuar per separat la caça. El joc finalitza quan tots els jugadors han estat atrapats.
Joc Nº 5 – Cap de Drac (Xina): Aquest és un joc molt tradicional a la Xina. Es juga en grups de al menys 10 nens. Es fa una fila i cada un s’agafa a la cintura o als muscles de què està davant. El primer fa el paper de cap de drac, i l’últim és la cua. El drac està adormit fins que la cua de drac crida: “Un, dos, tres, drac”, i comença el joc.
Llavors el nen que fa de cap de drac i que condueix la fila, sense que els altres es deixin anar, ha de córrer per agafar la cua. Si la fila es trenca, el jugador que fa de cap perd el torn. Llavors, el nen es trasllada a la fi de la fila i es converteix en cua. El jugador que estava en segona posició es converteix en el cap.
Si el cap aconsegueix arribar a la cua sense que la fila es trenqui, s’atura el joc i el cap es mou també a l’últim lloc. Això si, cada vegada que el cap arriba a la cua, el jugador que fa de cap guanya un punt.
Joc Nº 6 – 4. Yaaltjihutu (Xina): Un grup de nens s’asseu en cercle, i un altre amb els ulls embenats es col·loca en el centre. Dins el cercle es col·loca a terra un objecte pla- com un tros gran de paper.
Els companys que estan a terra asseguts, dirigeixen a l’infant de centre cap a l’objecte dient en Xinès: “Tjampukutu” (a l’esquerra), “Ngalya pitja” (cap a la meva) o “Wati pitja” (creua). Quan el nen trepitja l’objecte, un altre jugador el substitueix i va el centre de el cercle. Aquest joc també es pot jugar en parelles, buscant junts l’objecte amb les mans unides.
Joc Nº 7 – La pilota xinesa (Xina): Aquest joc tradicional xinès ajuda a desenvolupar la psicomotricitat i la concentració. Està recomanat per a nens majors de 5 anys, i grups grans, de més de 10 persones.
Els nens se sentin en un cercle amb una pilota. Es tira la pilota de manera ràpida dins de el cercle. Quan un nen la enxampa, els que estan als seus costats han de pujar només una mà, la més propera a el jugador que té la pilota. Han d’anar passant la pilota amb una mà únicament. Si a un nen li cau la pilota, fa servir més d’una mà o és massa lent, se li desqualifica de el joc. Quan el grup de jugadors es redueix a 5, es declara a tots els nens com a guanyadors, i es comença una altra vegada el joc.