A continuació us presentem una sèrie jocs populars i tradicionals d’África:
Yoté és un joc de taula d’estratègia tradicional de l’Àfrica Occidental, és un joc popular a causa del seu ritme ràpid i sorprenents canvis. Un jugador guanya capturant totes les peces contràries. Yoté està relacionat amb el joc Choko.
Mbube Mbube: Pronunciat “Mbubei Mbubei”, aquest joc utilitza la paraula zulu per “lleó”. La tribu Zulu està situada en el que és avui dia la Sud-àfrica moderna. Aquest joc és per a grups de sis o més, consisteix en: Els nens ajuden un lleó, o Mbube, a localitzar i capturar un Impala (un animal com un cérvol). Els jugadors comencen en un cercle i dos jugadors embenats començaran el joc. Un d’ells serà el lleó i l’altre el impala. Primer, els dos jugadors són girats. Després, els jugadors en el cercle comencen a cridar a el lleó, “Mbube Mbube!”. Mentre el impala s’apropa a el lleó, els jugadors cantaran més ràpid. De forma contrària, quan estigui allunyat de l’lleó, cantaran més lent i en veu més baixa. Si el lleó no aconsegueix capturar a l’impala en un minut, un nou lleó és escollit, i si el lleó captura a l’impala, un nou impala és escollit.
Mancala: Els jocs de mancala són una família de jocs de tauler que comparteixen tot un seguit de característiques:
- Són de dos jugadors.
- El tauler es compon de forats (metafòricament parlant, poden ser rodones dibuixades en guix a terra, per exemple).
- Les peces s’agrupen als forats.
- Les peces són indiferenciades.
- No hi ha peces d’un o altre jugador.
- Al tauler alguns forats pertanyen a un jugador i altres a l’altre.
- Per moure s’agafen les llavors d’un forat propi i es van desant en altres forats, una a una, seguint un ordre predeterminat.
En un principi, anomenarem jocs de mancala els que compleixen totes aquestes característiques; però n’hi ha que no en compleixen alguna, especialment els jocs moderns. Les més essencials són que als forats pot haver-hi diverses peces i que es mouen sembrant-les.
Kudoda: Els jugadors seuen en cercle. Es posa un recipient al centre. S’omple aquest amb, per exemple, 20 pedres petites. El primer jugador pren una pedra i la llança a l’aire, no massa alt. Llavors, amb la mateixa mà amb què ha llançat la pedra a l’aire, tractarà d’agafar una altra pedra del recipient, abans que caigui la que està en l’aire, que haurà de agafar també amb la mateixa mà. Es repeteix això fins que el jugador no agafa una nova pedra o cau a terra la que ha tirat a l’aire. Llavors, un altre jugador es posa en el centre i intenta treure el màxim de pedres possible. Quan s’han tret totes les pedres del recipient acaba el joc, guanyant el que més ha aconseguit treure.
Fanorona: És el joc més popular a Madagascar. l “Fanorona” és típicament un malagasy de el joc.
Es porta a terme en un “lakapanorona” (sorra de joc), entre dos jugadors que compten amb 22 “Vatos” o peons. Es col·loquen els Vatos a les interseccions, i es mouen al traç següent unint la posició lliure més propera a la posició de sortida. Es pot moure horitzontalment, diagonalment o directament, endavant o enrere. Per a l’eliminació de peons del contrari és obligatori que aquests es trobin en la línia de desplaçament d’un peó propi. Es pot saltar sobre un peó de l’adversari a un altre espai que es trobi buit. Pot fer-se diversos desplaçaments seguits després de la presa d’un vato contrari però en aquest cas és obligatori canviar la direcció de el moviment anterior. L’objectiu de el joc consisteix a prendre tots els peons de l’adversari i posar-li en la impossibilitat de moure.
Mamba: Un mamba és un tipus de serp gran africana de l’Àfrica Austral. Hi ha mambas verd i els mambas negres. Les dues són verinoses.
Una persona és escollida com mamba.
Es dibuixa a terra un quadrat gran (per exemple, de 10×10 metres per 20 nens).
Tots els jugadors han de romandre dins de l’quadrat, però intentant allunyar-se de la mamba.
A un senyal el joc comença.
La serp intenta agafar als jugadors. Quan un jugador es agafat per la serp, es un a aquesta posant darrere de la serp, agafant-la per les espatlles o la cintura.
Cada nou jugador que és tocat per la serpiemte s’afegeix a l’anterior jugator agafat (D’aquesta manera, cada vegada que la serp es menja a algú es fa cada vegada més gran).
Si un jugador es surt de l’quadrat queda eliminat de el joc i romandrà fora de l’àrea de joc.
Només el “cap” de la serp pot agafar a un jugador, però pot usar el seu cos per tancar a un jugador i atrapar-lo. Els jugadors no poden creuar el cos de la serp.
El joc acaba quan s’ha agafat a tots menys un dels jugadors. L’últim jugar que queda es converteix en la propera Manba, i el joc torna a començar.
Matambula: Es fan equips de dos o tres jugadors. Un es defensa i un altre ataca. Els jugadors que defensa porten un bat. L’equip que ataca porta pilotes que tiraran a l’equip contrari i ells li donaran amb els bats. Es canvien els papers quan una pilota toqui als que defensen.
Chigora danda: Encara que es juga a Zimbabwe, es creu que és originari de l’Índia. En aquest país hi ha un joc anomenat Guli Danda, i en l’idioma de país, “danda” significa “pal llarg”. No obstant això, sí que és autòctona la manera d’acompanyar el joc, aplaudint, marcant un ritu.
En cada joc hi participen tres nens. La resta, acompanya aquests tres portant el ritme amb els seus cops.
Es col·loquen a terra, en paral·lel, dos pals d’una mica més d’1 metre cadascun, amb una separació entre això d’una mica menys d’1 metre. Creuant a aquests dos, i en cim d’ells, es col·loca el tercer pal de mida similar als anteriors. Dos jugadors se sentin a cada extrem d’aquest últim pal creuat, i el tercer jugador es col·loca, de peu, entre els pals paral·lels.
El joc consisteix en que mentre els dos jugadors pugen i baixen el pal creuat, el tercer anirà saltant a un costat i a l’altre de la mateixa.
El joc comença a un ritme lent per anar augmentant a poc a poc.
El joc acaba quan el tercer jugador no salta en el moment oportú.
Aquest jugador queda eliminat i els jugadors van rotant en la seva posició. Es pot marcar un temps de durada per als salts de cada jugador. (És convenient que un adult vigili el ritme perquè aquest no sigui tan ràpid que pugui ocasionar el qual algun nen es lesioni).